Esport

L’esport ha estat sempre una part fonamental de la meva vida, no només com una passió sinó com un camí que m’ha ensenyat valors com l’esforç, la perseverança i el treball en equip. La meva trajectòria com a velocista em va portar des del GEiEG fins al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i a la residència Blume amb una beca. Va ser una etapa intensa i plena d’aprenentatges que em va obrir les portes a competir amb el Barça, un somni fet realitat. Entre els meus assoliments, destacaria haver estat Campió de Catalunya la temporada 2004/05 en 100 i 200 metres lliures, i campió d’Espanya en relleus 4×100 metres lliures.

L’esport m’ha ensenyat que no importa només arribar a la meta, sinó gaudir del camí i aprendre de cada passa.

Aquells anys com a atleta van ser una veritable escola de vida. Les llargues jornades d’entrenament, la disciplina necessària per equilibrar esport i estudis, i la responsabilitat de representar equips i valors em van marcar profundament. Sempre dic que les lliçons que vaig aprendre a la pista han tingut un impacte directe en la manera com afronto els reptes, no només en l’esport, sinó també en la meva vida professional i política.

Agraeixo a l’esport tot el que m’ha donat: moments de superació, amistats inoblidables i una filosofia de vida basada en l’esforç i la resiliència. Encara avui, l’esport continua formant part del meu dia a dia com una manera de mantenir-me actiu, connectar amb els altres i trobar moments per recarregar energia. Més enllà de la competició, crec fermament que l’esport és una eina poderosa per construir comunitats més unides i inclusives, on cadascú pugui donar el millor de si mateix.

A la pista, com a la vida, les victòries són importants, però és en les derrotes on descobrim de què som capaços.

En definitiva, l’esport m’ha ensenyat que la vida és com una cursa: no es tracta només d’arribar a la meta, sinó de gaudir del camí, aprendre en cada passa i donar sempre el millor de tu mateix.